L’obra de Santi Moix es caracteritza per l’acumulació i la fragmentació, la sensualitat i un sentit poètic de la forma en un espai horitzontal pla, dens i vital. Trenca amb la imatge de continuïtat, digressions que avancen i retrocedeixen per a finalment construir esquemàtiques estructures biomorfes. Pintures i escultures que són elements en moviment, com laberints que es ramifiquen fins a l’infinit, provocant una reflexió sobre un món fluctuant arrossegat per la fastuositat i la rapidesa que ens introdueix en un temps diferent, lliure, vital, desbordant i passiona